IMATGE d’ART d’Amadeu Bonet i Boldú
Jacint Cabau.
Evangeli diumenge 2-02-25.
Lc 2, 22-40.
L’evangeli d’avui ens presenta la circumcisió com la pertinència de Jesús a
l’estirp d’Abraham, complint la llei i les tradicions jueves, fet que ressalta de
com les promeses fetes al poble d’Israel es van complint, per comprendre la
identitat de Jesús i la missió divina que té encarregada pel Pare.
Simeó és un home ple de l’Esperit Sant, espera a Jesús, que és la llum de totes
les nacions, que porta al món d’avui un missatge alliberador de la injustícia i de
l'egoisme, tal com diu en el seu càntic: Nunc dimittis, declaració universal de
salvació.
Anna, viuda, que vivia plena de l’Esperit Sant ens transmet que Déu, mitjançant
el seu Fill, Jesús, és el centre de la nostra vida i de la nostra història, tal com
ella havia esperat.
Maria, rep la profecia de què el sofriment de la mort del seu fill li traspassarà el
cor, però que també l’acompanyarà la seva resurrecció. Maria assumeix el
sofriment com a propi participant en la redempció del món.
Nosaltres, com Simeó i Anna, deixarem lloc en el nostre cor a Jesús, enmig de
les pors, preocupacions i temors? Tindrem l’esperança que Jesús ens obrirà el
cor a l'Amor a Déu, al proïsme i a la natura?
Com Maria, participarem en la reducció del sofriment en el nostre entorn i en
l’àmbit de la nostra vida diària?
Lleida 2 de febrer de 2025 Jacint Cabau
