Per: Gna. Mª Mercedes Tellechea c.m.
Solemnítat de la Santíssima Trinitat, Joan 16,12-15
Sóc un habitat de Déu, un temple de Déu, sóc estada santa de la Santíssima Trinitat.
“Moltes coses em queden per dir-vos, però no podeu amb elles per ara, quan vingui ell l’Esperit de la veritat, us guiarà fins a la veritat plena”. Així és com Jesús per mitjà de l’esperit, tal com ho va prometre, va descobrint, a poc a poc, al nostre interior aquest gran misteri per viure’l en plenitud com la mística francesa, carmelita descalça, Santa Isabel de la Trinitat (1880-1906)
Des de petita va descobrir que el seu nom Isabel significa “Casa de Déu”. Il·luminada pel do sobrenatural descobreix la seva vocació Trinitària i la viu en plenitud, ella serà la “Lloança de la seva Glòria” aquest nom carismàtic que el va trobar bevent a la Sagrada Escriptura, concretament a les epístoles de sant Pau a qui anomena “el pare de la meva ànima”. Aquesta santa va aconseguir centrar en la inhabitació trinitària el centre de la seva vida, fent a l’Església el seu carisma personal de ser Lloança de Glòria d’aquesta mateixa Trinitat. GLÒRIA AL PARE, GLÒRIA AL FILL, GLÒRIA A L’ESPERIT SANT!
