Per: Mn. Carles Sanmartín
Lc 1,26-38
“No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor”
A les persones la vivència de la por ens acompanya des de sempre i durant tota la nostra vida.
Qui no té alguna por? ( a la mort, al futur, a la soledat, al patiment, al fracàs, a la foscor…)
Maria també tenia por, de tal manera que l’àngel acull la vivència interior de Maria i li dóna l’única resposta vàlida per poder supera la por: “Déu t’ha concedit el seu favor !”
Maria rep la certesa que Déu és i serà amb ella, i que l’acompanyarà passi el que passi ! I certament en va viure de tots els colors: acollir un embaràs per acció de Déu; explicar-ho a Josep i la família; experiència de persecució i ser refugiada; acompanyar a Jesús, misteriosament home i Déu; veure’l patir i morir…)
Però tenia la promesa que Déu restaria al seu costat! Promesa que es va anar complint, fins a la Resurrecció de Jesús!
Nosaltres, també hem de conviure amb les nostres pors personals i socials i ningú ens en pot deslliurar. Però si ens posem al costat de Maria, podrem també escoltar les paraules que se’ns adrecin a nosaltres personalment:
” No tinguis por…………….; Déu t’ha concedit el seu favor!
“Doncs no tinguem por, Déu ens acompanya passi el que passi, com ho va fer amb Maria!
Mn. Carles Sanmartín Sisó
