Per: Joan Viñas Salas.
Comentari Evangeli diumenge 21 de setembre de 2025
Lc 18, 9-14
Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit
Jesús ens recorda que no som perfectes, que tots tenim defectes, pel que no ens podem
vanagloriar de ser bons, justos, i no menysvalorar els altres.
El fariseu era bona persona, complia totes les normes de la seva religió, feia caritat, dejunava,
ajudava econòmicament al temple. Però la seva oració de donar gràcies era altiva, es creia
superior als altres. En canvi l’oració del publicà era humil: “Déu meu, sigueu-me propici perquè
soc un pecador”. Ell se sabia pecador i no s’atrevia ni a alçar els ulls al cel o a entrar al temple,
quedant-se un tros lluny. Jesús alaba la seva humilitat i reconeixement dels seus pecats dient
que tornà perdonat a casa seva.
No hem de criticar els defectes dels altres, cosa que fa que ens sentim superiors o més bons
que ells, com el fariseu. No ens hem de sentit orgullosos quan fem el bé; és el nostre deure.
Hem de ser humils i confiats en la misericòrdia de Déu, examinar-nos sincerament i demanar
perdó pels nostres pecats, sentint-nos iguals a tots, perquè estimem a tothom a l’estimar Déu
Amor, o no ens podríem anomenar cristians, seguidors de Jesucrist.
El segment de l’Evangeli acaba dient: “Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui
s’humilia serà enaltit. Recordem-ho i no fer les coses perquè ens les agraeixin i reconeguin.
Tard o d’hora obtindrem la recompensa a les nostres bones obres.
