Per: Gna. Mª Mercedes Tellechea c.m.
Diumenge xxv T.O. (C “B”) Sant Marc 9,30-37:
JESÚS DESCOL·LOCA ELS DOTZE
“El Fill de l’home ha de ser entregat”, així Jesús anuncia per segona vegada la seva passió, mort i resurrecció, però els apòstols, plens d’ambicions, estan en una altra ona.
Hi ha paraules o frases pronunciades i escoltades fa temps per la nostra mare, per algun dels nostres mestres o amics, etc. que, al llarg de la vida han deixat petjada en nosaltres i sorgeixen en la nostra ment en moments precisos perquè han estat rumiadas, assimilades i incorporades a la nostra vida, han passat de la ment a la memòria del cor.
Així haurien de ser les Paraules de Jesús que tenen la força de transformar-nos per dins… Els apòstols tenen por de preguntar a Jesús, però Ell els pregunta obertament de què discutíeu pel camí? I Jesús un cop assegut, va cridar els Dotze i els va dir: “QUI VULGUI SER EL PRIMER, QUE SIGUI EL DARRER ENTRE TOTS“. Podríem preguntar-nos: tu i jo, hem après la lliçó?
A propòsit, la doctora més jove de l’Església, Santa Teresa de Lisieux, en una de les seves cartes a la seva germana Celina li adverteix: “L’últim lloc és l’única cosa que no és envejada; aquest últim lloc és l’única cosa que no és en va ni afany inútil … correm a l’últim lloc … ningú ens ho disputarà “. (Carta 243)
