- Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Angelina Prenafeta
DIUMENGE 24 DURANT L’ANY – A –
“No t’havies de compadir del teu col.lega, com jo m’havia compadit de tu?”
(Mt. 18, 21-35)
La Paraula de Déu ens col·loca avui davant la pedra de toc de tota fe i de tota humanitat: ser capaços de perdonar, i sempre. Jesús revela que Déu no actua amb els mateixos criteris de justícia o d’igualtat que actuem nosaltres. Mostra que no hi ha correlació entre la misericòrdia que rebem quan som perdonats i la misericòrdia que practiquem amb el qui son deutors nostres. El deute colossal perdonat de la parábola, ens revela l’excés del perdó rebut i que mai arribarem al final del perdó de Déu, el seu amor es continua donant, malgrat les nostres faltes, errors, pors i dubtes.
El perdó és la victòria de l’amor. Traça el camí cap a més llibertat i més vida. Només el perdó ens posa en situació d’harmonia interior i en situació de convivència justa i pacífica. Només el perdó i la reconciliació ens converteixen en amics de la vida, de les persones i de Déu.
En perdonar-nos els nostres deutes, Déu vol compartir amb nosaltres la seva alegria d’acollir-nos tal com som. Prenent consciència d’aquest perdó que Déu ens fa, ens serà posible d’oferir-lo també generosament als altres. La misericòrdia i el perdó son requisits indispensables en la relació amb Déu, tal com assenyala el Parenostre.
Jesús canvia el registre del perdó quan, des de la creu, diu “Pare, perdoneu-los, que no saben el què fan”. Perdonar es comprendre, és posar-se enlloc de l’altre des de l’amor. Quan perdonem actuem tal com Déu actua. Tant de bo que l’experiència de ser perdonats, generi en nosaltres disposició a perdonar de tot cor, fent actes plens d’humanitat, respecte i perdó per a tothom.
