- Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Angelina Prenafeta
DIUMENGE 33 C
(Lluc 21, 5-19)
“Amb la vostra perseverança, salvareu la vostra vida”
En aquest passatge, Jesús en la seva darrera setmana a Jerusalem, poc abans de la Passió,
parla del futur. Les lectures tot i tenir un to apocalíptic, no pretenen fer por. Hem de desmarcar-
nos de veure en els esdeveniments, siguin polítics, catastròfics o grans calamitats, un preàmbul
del final de la història. La Paraula de Déu és un toc d’alerta, una invitació a viure el moment
present plenament conscients.
Jesús anuncia que del Temple “no en quedarà pedra sobre pedra”. Ens mostra que el que és
temporal i humà, fins i tot allò que sembla sagrat i estable, no és etern. Només Déu ho és. Jesús
desplaça el centre del culte: ja no és un lloc, sinó la seva pròpia persona.
Ens ensenya que la fe consisteix en mantenir-se en ferms en Déu, no deixant-nos endur pel
pànic ni per la curiositat sobre el futur, sabent que Ell ens sosté en tot moment. El cristià és cridat
a viure amb confiança i fidelitat enmig de la incertesa. En la dificultat tenim l’oportunitat de ser
testimonis d’un estil de vida pacient i tenaç responent als petits i grans reptes de cada dia sabent
que cal passar per la prova més exigent: la constància, que no és només resistència passiva,
sinó fidelitat activa, confiança perseverant en Déu malgrat la prova. És el cor de l’espiritualitat
cristiana: Déu és fidel, fins i tot quan tot sembla caure.
Jesús ens convida a viure esperançats, amb lucidesa i responsabilitat, sabent que ell “és amb
nosaltres fins a la fi del món”. Ell mateix ens sostindrà en la prova garantint la salvació, però
requereix la nostra col.laboració generosa, sabent que Ell li donarà valor d’eternitat.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.