- Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Angelina Prenafeta
DIUMENGE 24 DURANT L’ANY – A –
“No et dic set vegades sinó setanta vegades set”
(Mt. 18, 21-35)
Jesús diu a Pere que cal perdonar sempre, revelant-nos que el perdó cristià no pot
tenir límits. En la parábola ens mostra que Déu no actua amb els mateixos criteris de
justícia o d’igualtat que actuem nosaltres. Entre la misericòrdia que rebem quan som
perdonats i la que practiquem amb el qui son deutors nostres, hi ha una gran desigualtat.
Hem rebut de Déu un perdó generós i no sempre perdonem sense ressentiments les
ofenses que rebem dels nostres germans.
Perdonar no significa esborrar de la memòria allò que ha passat ni negar el dolor.
Significa decidir que aquella ferida no governarà la nostra vida. El perdó traça el camí
cap a més llibertat i més vida. Només el perdó ens posa en situació d’harmonia interior i
en situació de convivència justa i pacífica. El perdó és la victòria de l'amor.
Necessitem reconèixer que hem estat perdonats. En l’experiència d’haver rebut el
perdó misericordiós de Déu, aprenem a perdonar tal com hem estat perdonats. Qui ha
experimentat l’amor misericordiós de Déu està cridat a ser-ho també amb els altres. No
podem demanar a Déu el que neguem als nostres germans.
Jesús va pregar al Pare: “Perdoneu-los, que no saben el què fan”. Perdonar es
comprendre, posar-se enlloc de l’altre des de l’amor. Quan perdonem actuem com a
veritables fills del nostre Pare misericordiós.
