- Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Angelina Prenafeta
BAPTISME DEL SENYOR – Cicle C
(Llc. 3:15-16, 21-22)
“Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.”
En acabar-se les festes nadalenques, celebrem la festa del Baptisme del Senyor. És
com un diumenge-pont entre la infància i la vida pública de Jesús, l’inici de la seva
missió com a predicador de la Bona Nova de salvació per a tota la humanitat.
És una altra epifania del Senyor, perquè en el Jordà, Jesús de Natzaret percep sobre
seu la vinguda de l’Esperit de Déu, la veu divina que el declara el seu Fill estimat,
encomanant-li la missió de ser el Messies que el poble tant esperava. Sant Lluc dóna un
detall significatiu: Tot passa “mentre pregava”. Jesús entra a l’aigua i “s’obrí el cel”.
Obrir-se al cel vol dir que alguna cosa nova està succeint. El cels, que havien estat
tancats, ara s’obren. Déu trenca el seu silenci. Ja no són els àngels, com a Betlem, sinó
el mateix Pare el que proclama que Jesús, és el seu elegit, el Messies esperat.
Jesús se sotmet al baptisme de penitència per fer-ne un baptisme de salvació. Ell no ha
vingut per fundar una nova religió com la dels hebreus o la dels altres pobles del seu
temps. Ha vingut a predicar un canvi de vida que serà també el canvi d’una nova societat
basada en l’amor i la llibertat. Ja no hi podran haver més esclaus ni amos, senyors i
servents, pobres i rics; tots som fills d’un mateix pare, el Pare del Cel.
Que la festa d’avui, ens faci més conscients de la missió que hem rebut i ens doni la
força per portar-la a terme. El Pare, un dia, ha de poder dir també a cadascú de
nosaltres: “Ets el meu fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”.
