Us ha passat mai que els amics us inviten i encoratgen per anar a algun lloc?, per fer alguna cosa plegats, una escapada de cap de setmana, unes petites vacances, una sortida al mar o la muntanya… i un no acaba d’estar convençut si anar-hi o no anar-hi. Això em va passar a mi, m’invitaren a anar a la Cova de Manresa a gaudir de l’experiència dels exercicis espirituals, al principi no ho veia clar, després em vaig animar i em vaig posar en camí.
En arribar tot era nou per mi, la casa, les rutines, el silenci, l’espiritualitat, el pas de les hores en un altre ritme. A poc a poc vaig anar comprenent que era això dels exercicis espirituals. Més enllà del silenci, les xerrades, l’Eucaristia, els exercicis són un encontre personal amb Déu, amb el Pare, amb el Fill i l’Esperit Sant. Aquest encontre és personal i diferent per cadascú, però per a tots ple de l’Esperit Sant. Jo voldria ressaltar com aquest temps, que m’ha apropat a Déu, per sobre de tot, a mi, m’ha ensenyat a veure Jesús a la Creu amb uns altres ulls. Els exercicis han estat dies de pregària, de revisió i per sobre de tot de reconciliació.
Quan els exercicis s’acaben és el moment de la reflexió, pensar que ha canviat en mi en aquests dies, és el moment del retorn a la quotidianitat, el retorn no és un tornar com quan les vacances s’acaben, és una persona nova qui arriba, amb l’il·lusió de portar i regalar l’Esperit de Déu i el seu amor a tot el voltant.
Maria Àngels Grau del Cerro
