- Imatge d’Art:
Per: Angelina Prenafeta
III DIUMENGE DE PASQUA
(Jo. 21, 1-19)
“Vine amb mi…”
“Es el Señor!” Joan reconeix Jesús amb els ulls del cor, estimulant als altres deixebles a veure Jesús ressuscitat amb els ulls de la fe. Veuen i no veuen, miren i no reconeixen, en l‘incertesa de “si serà o no serà el Senyor”. Barreja d’allò visible i invisible en una mateixa realitat. Experimenten el titubeig de voler preguntar a Jesús si és Ell en veritat i al mateix temps, senten un temor respectuós perquè, en el fons, saben que és Ell.
És una sensació que segurament tots hem experimentat més d’una vegada. Sentim present el Senyor, però també dubtem si és realment Ell. La fe i el cor ens conviden a no témer, sabent que és realment Ell. L’experimentem present en la nostra vida de maneres diferents: en escoltar la seva Paraula, en la pregària, en un gest d’afecte, en una paraula de consol o en la solució inesperada d’un problema. Sabem que és Ell, encara que no hoveiem amb els ulls corporals. Així és la relació de Crist amb nosaltres des de la seva resurrecció. Les narracions pasquals reflecteixen molt bé la nostra vida cristiana: Avançar gairebé sense veure, com entre ombres, guiats només per la fe en Crist ressuscitat, que ens crida contínuament a tirar les xarxes a un altra banda, moguts per l’Esperit d’amor, per tal d’aportar nova fecunditat a la nostra vida. Sortosos nosaltres si tenim ulls per a reconèixer-lo com Joan, confessant-lo i renaixent com Pere.
