Per: Mn. Carles Sanmartín
Viure l’Evangeli avui.
Joan 14,1-2 “Jo soc el Camí, la Veritat i la Vida”.
El context d’aquest text és el darrer Sopar de Jesús amb els seus deixebles. Ell és conscient que el temps
d’estar entre els seus deixebles s’acaba. Els esdeveniments que el portaran a la mort, per Ell són molt
clars, cosa que pels seus seguidors no. En aquest sentit, trobem que Felip, representa aquest “no ser
conscients, no saber, dubtar”, que està formulat en l’expressió: “Senyor, si ni tan sols sabem on vas,
com podem saber quin camí hi porta”
Jesús continua seguint la Voluntat de Déu Pare, que és estimar i mostrar que l’Amor de Déu per la
humanitat és el Cor del Pare. Des d’aquesta fidelitat, Jesús portarà l’Amor diví fins a les darreres
conseqüències: assumir la creu, la mort, per trencar el cercle del mal en el món. Aquest camí de Jesús,
és el que els deixebles encara no coneixen ni comprenen, perquè no estan preparats per assumir-lo.
Jesús, els diu i ens diu també a nosaltres els deixebles actuals: “Jo soc el Camí, la Veritat i la Vida”.
Seguir-lo a Ell com el nostre Camí, ens permetrà transitar i perseverar en la Veritat, tot trobant la Vida
veritable, enmig de les llums i obres del món, i de la nostra pròpia existència.
Maria, Tomàs, Felip, Maria Magdalena, Pere, Pau… i tants i tants milions de persones han trobat,
trobem i trobaran Déu Pare, tot coneixent, estimant i seguint JESÚS, Camí, Veritat i Vida, per l’acció de
l’Esperit Sant en nosaltres.
Jesús, Jesús i sempre Jesús. No hi ha més !
