Per: Angelina Prenafeta
“L’Esperit el conduí al desert…” (Lluc 4, 1-13)
L’Esperit, abans de conduir Jesús a l’acció, el condueix al desert per a ser provat. En el silenci i la pregària va cercar fer la voluntat del Pare per servir millor la seva causa,el Regne de la justícia i de la pau, el Regne de la fraternitat.
Les tres temptacions apunten a l’essencial: conduir Jesús vers un messianisme diferent del volgut per Déu, li ofereixen tres dreceres per evitar la creu. Son l’obertura de la gran lluita que va creuar la seva vida, talment com nosaltres.
La gran temptació de Jesús era servir-se de la seua força, del seu carisma, de la veneració de la multitud per ell. Ell, que havia vingut per a servir, podia manipular a tantíssima gent per a ser servit. Quina és la pedra ferma sobre la qual es va recolzar? Déu i la seua Paraula: Cita l’Escriptura perquè rep de Déu la seua força.
Ens convida a valorar-la, a buscar en ella les pistes que Déu ens dóna per a escollir bé el nostre camí. Mostra que la pregària ens posa en mans de Déu i del seu Esperit que ens condueix i ens dóna aquella saviesa interior que ens fa veure la realitat tal com és i com la podem transformar, inspirant-nos la resposta a totes les insídies i manipulacions del mal. Forts en la Paraula i la fe, ens mantindrem fidels.
