Per: Mn. Carles Sanmartín
Lc 1,26-38
“No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor”
A les persones la vivència de la por ens acompanya des de sempre i durant tota la nostra vida.
Qui no té alguna por? ( a la mort, al futur, a la soledat, al patiment, al fracàs, a la foscor…)
Maria també tenia por, de tal manera que l’àngel acull la vivència interior de Maria i li dóna l’única resposta vàlida per poder supera la por: “Déu t’ha concedit el seu favor !”
Maria rep la certesa que Déu és i serà amb ella, i que l’acompanyarà passi el que passi ! I certament en va viure de tots els colors: acollir un embaràs per acció de Déu; explicar-ho a Josep i la família; experiència de persecució i ser refugiada; acompanyar a Jesús, misteriosament home i Déu; veure’l patir i morir…)
Però tenia la promesa que Déu restaria al seu costat! Promesa que es va anar complint, fins a la Resurrecció de Jesús!
Nosaltres, també hem de conviure amb les nostres pors personals i socials i ningú ens en pot deslliurar. Però si ens posem al costat de Maria, podrem també escoltar les paraules que se’ns adrecin a nosaltres personalment:
” No tinguis por…………….; Déu t’ha concedit el seu favor!
“Doncs no tinguem por, Déu ens acompanya passi el que passi, com ho va fer amb Maria!
Mn. Carles Sanmartín Sisó
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.