- Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Angelina Prenafeta
DIUMENGE 28è. – C
(Lluc 6, 17-11-19))
“On son els altres nou?”
Lluc situa l’episodi mentre Jesús anava fent camí cap a Jerusalem. En aquest camí, va trobant persones marginades i les acull amb el do de la salvació. El relat del miracle dels deu leprosos, ens parla de gràcia, fe i gratitud. Els deu malalts, tal com els ha dit Jesús, parteixen cap als sacerdots abans de veure’s curats: creuen abans de veure, el miracle passa mentre fan camí. La fe es mostra en l’obediència confiada i en l’acció de gràcies.
Tots son guarits, però només un reconeix el do rebut i retorna amb acció de gràcies. Jesús li diu: “La teva fe t’ha salvat.” La fe personal és imprescindible, duu a la salvació plena, que va més enllà de la guarició física: El veritable miracle no és només la curació del cos, sinó el retrobament amb Déu que salva.
Jesús no fa distinció entre jueus i samaritans, els guareix a tots. Però troba a faltar els altres nou que també han estat guarits: “No s’ha trobat ningú que tornés a donar glòria a Déu, sinó aquest estranger.” Jesús subratlla la importància de l’agraïment, que reconeix no només el do rebut sinó també l’Autor del do, obrint així la porta a la comunicació amb Ell.
El samarità és exemple de fe i de resposta autèntica. Ens mostra que el creient veritable, no només rep, sinó que torna a Déu per expresar-li gratitud. Reconeixem que tot el que tenim és do de Déu, però podem quedar atrapats en una fe que només demana favors a Déu, però oblida de tornar per expresar-li agraïment. La gratitud obre el cor a la relació amb Déu i transforma la vida quotidiana, en una continuada acció de gràcies.
