Per: Joan Viñas Salas.
Evangeli de Divendres Sant per S. Joan:
Passió i mort de Jesús
Llegint i escoltant el relat de la passió ens queda una gran pena interior. ¡Quina injustícia que li fan!, ¡Quan de patiment que li provoquen!. Jesús s’ha passat la vida fent el bé, guarint malalts, ajudant als pobres, oferint-nos la salvació, ensenyant-nos que Déu és un Pare Amorós. Es traït pel seu apòstol Judes Iscariot, abandonat pels altres, negat per Pere, a qui ell havia nomenat el responsable de construir l’Església. És torturat, menyspreat i mort crucificat en una creu, patint immensos dolors. Jesús, Déu fet home, no es val del seu poder per evitar-ho. Sabia que li passaria si era coherent fins el final; i ho va ser. Sabia que Déu Pare no l’abandonaria, encara que ho semblés durant la passió, i que ressuscitaria triomfant al tercer dia. L’amor venç a la mort. Però per arribar-hi no hi ha curtcircuits que evitin els esforços i sofriments.
En la nostra vida passem per moments dolents, patim malalties, dolors, desenganys. Però: ¿què son en comparació als de Jesús? Contemplant a Jesús en la creu tots els nostres sofriments son poca cosa. Ell ens ensenya a passar-los sense perdre l’esperança, sense enfonsar-nos. Ens ensenya a seguir oberts als demés: des de la creu es preocupa de la seva mare i la ofereix al deixeble estimat, que és l’únic home que l’acompanya. Al fer-ho ens ofereix Maria a tots nosaltres com mare. Ens ensenya a ser humils. Ens mostra la nostra vulnerabilitat. Però, malgrat tots els mals, tots tenen un per a què, un sentit. Ens ensenya que Déu Pare ens estima, ens acompanya l’Esperit Sant, no estem mai sols, i el nostre final no és la mort, sinó la resurrecció, el gaudir en presència de Déu Amor una felicitat infinita.
