- Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Angelina Prenafeta
DIUMENGE 9 D’ABRIL, DIUMENGE DE PASQUA
(Jo. 20, 1-9)
“Joan “ho veié i cregué”.
Avui l’Església celebra el dia més gran de la història, perquè amb la resurrecció de Jesús s’obre una nova esperança per a la humanitat: celebrem joiosa i agraïdament la nostra propia resurrecció, el fet que hem estat transformats en criatures noves. La Resurrecció toca les arrels i la identitat de la nostra fe com a seguidors de Jesús. És la font a la que tornem per alimentar i renovar la nostra essència com a cristians.
La Pasqua ens empeny a ser testimonis: Sense aquest testimoniatge no hi hauria Església ni experiència pasqual. La resurrecció no és una cosa del passat; és una força de vida que ha penetrat el món. Ell viu i ens vol vius! Tothom ha de saber que des que Ell ha ressuscitat i viu, tenim prou raons per creure, per esperar, per estimar, per viure. La fe en Jesús Ressuscitat ens urgeix a replantejar-nos la nostra escala de valors.
Potser avui la frase que ens pot ressonar és aquesta: Joan “ho veié i cregué”. El que va veure Joan no va ser Jesús ressuscitat, sinó els seus signes. Avui se’ns convida a veure els signes del Ressuscitat i aprendre a llegir-los en el dia a dia, en la vida personal i la del nostre món. On hi ha amor, hi ha resurrecció. Som convidats a proclamar-ho i testimoniar-ho amb la nostra vida com ho feren els primers cristians dels que els pagans deien “mireu com s’estimen”.
