Per: Mn. Carles Sanmartín
Mc 12,38-44
Quan poc és molt i molt és poc !
Fàcilment ens pot passar que la nostra mirada de la realitat estigui molt condicionada per molts filtres que se’ns han anat instal·lant, sovint sense ni tan sols adonar-nos-en.
Un d’aquests filtres vindria a dir: la quantitat és el que compta!
Així d’aquesta manera fàcilment ens surt una mirada quantificadora, que ens portaria a valorar les coses i les persones des de la perspectiva del tenir: tan tens, tant vals!
Jesús, un cop més, ens aporta una altra manera de veure.
La seva és una mirada, pròpia i genuïna que ve a reorientar la de la societat i la nostra pròpia.”
“Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots...”
El principi el podríem formular així:
Des de Jesús poc és molt, i molt sovint és poc!
I és que, poc és molt, quan en el poc que fem, donem, oferim… hi posem amor, confiança, sinceritat, disponibilitat…
I molt és poc, quan en el molt que fem, donem, oferim… hi ha mesquinesa, càlcul, hipocresia, egoisme…
Senyor Jesús, ajuda’ns a aprendre a mirar com tu mires!
Dóna’ns un cor com el d’aquella pobra vídua que tu tant vas valorar!
Que sapiguem aportar el nostre poc d’amor, generositat, justícia, bon humor, treball, amistat, perdó i pregària!
