IMATGE d’ART d’Amadeu Bonet i Boldú
Jacint Cabau.
Mc 3, 20-35.–
L’evangeli d’avui ens presenta dues maneres de veure a Jesús, pels mestres de la llei era un endimoniat i pels seus parents era un malalt mental. Entrar en el món dels dimonis és quan entrem en el negativisme vivencial, quan estem en una decadència espiritual, quan estem tancats a l’acció de l’Esperit Sant, quan vivim la nostra fe amb tebiesa o quan no ens sentim corresponsables de la situació de l’Església en el món actual. Ser un pertorbat mental, volia dir pels parents de Jesús, posar en descrèdit el nom de la família, ja que el que feia Jesús sortia de la normalitat. Jesús els diu que el que fa, és per fer la voluntat del Pare, guiat per l’acció de l’Esperit Sant. També els diu que el qui s’oposa a la voluntat de Déu, és ell el qui es condemna, aquest és el pecat contra l’Esperit Sant.
Nosaltres podem participar de la visió dels parents o de la dels mestres de la llei, però Jesús ens dona la solució a aquestes dues visions: Ell crea una nova comunitat fraternal, on els llaços no són de sang, sinó que són llaços espirituals, que es tradueixen en fer la voluntat del Pare.
Aquest és el nou lligam per ser de la família de Jesús, no són vincles de ser d’una mateixa nació, o raça o de pertinença ètnica o social, sinó que són els vincles espirituals, que ens proporciona l’Esperit Sant quan deixem el cor obert a la seva acció, quan sortim de la nostra zona de confort, quan vivim una vida sense entrar en contacte amb les noves zones de la perifèria, com ens recorda el papa Francesc, en aquest viatge sinodal que estem immersos en l’actualitat.
Els sagraments son les eines que l’Església ens dona per guarir-nos del maligne, per lluitar contra el pecat i contra la mediocritat espiritual, per tal de posar a Jesús com a fonament de les nostres vides.
Lleida 2-6-24 Jacint Cabau
