- Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Angelina Prenafeta
DIUMENGE DE PASQUA
(Jo. 20, 1-9)
“S’han endut el Senyor”
DIUMENGE DE PASQUA
(Jo. 20, 1-9)
“S’han endut el Senyor”
Maria veu la pedra treta i pensa que s’han endut el cos de Jesús. És la reacció espontània quan mirem la realitat només amb ulls humans, sense adonar-nos que Déu està fent alguna cosa nova. La mort no té l’última paraula, el “primer dia” és el dia d’una nova creació.
La resurrecció no és una cosa del passat; és una força de vida que ha penetrat el món. Ell viu i ens vol vius! Tothom ha de saber que des que Ell ha ressuscitat i viu, tenim prou raons per creure, per esperar, per viure. La fe en Jesús Ressuscitat ens urgeix i ens empeny a ser-ne testimonis, a veure els signes del Ressuscitat aprenent a llegir-los en el dia a dia, en la vida personal i en la del nostre món, movent-nos a estimar: On hi ha amor, hi ha resurrecció.
Joan al entrar a la tomba buida, no va veure Jesús Ressuscitat sinó els seus signes. Ell “ho veié i cregué”. No diu que ho entengués tot. Diu que cregué. La fe neix sovint no perquè ho comprenem tot, sinó perquè l’amor ens fa capaços de llegir i d’interpretar els signes que el manifesten.
Si mirem amb els ulls del cor, anirem reconeixent en el dia a dia, petits detalls que ens parlen d’esperança, gestos de perdó, moments de pau reveladors de la seva Presència. La fe pasqual no s’imposa; es descobreix. Neix en la recerca, en el silenci, en l’amor compartit. Només qui estima pot arribar a creure de veritat.
