Per: Joan Viñas Salas.
Mc. 12, 28b-34
Estimar és el més important
Estimar Déu és el més important, i fer-ho amb tota la nostra persona, habilitats i recursos, completa i totalment. No és una acció intel·lectual,és del cor. Déu és amor i ens estima i respondre estimant-lo és el que dona sentit a la nostra vida i ens fa feliços.
L’estimació a Déu s’ha de concretar. Estimar els altres és la garantía de que estimem Déu, ja que és la seva conseqüència. Estimar com a nosaltres mateixos: l’autoestima és necessària, doncs si no ens estimem, tampoc estimarem ni a Déu ni als altres. L’oració contemplativa, entrant al nostre interior on Déu habita i estimant-lo ens impel·leix a sortir fora i estimar els demés, ser sensible al sofriment dels nostres germans, propers i llunyans, i comprometre’ns ajudant en la mesura de les nostres possibilitats.
Estimar Déu i els demés posa les normes i decrets en segon lloc; les respectem per amor, però l’amor està per damunt, i si cal prioritzar, l’amor va primer, ens diu Jesús, i podem saltar-nos la norma pel bé dels demés. Estima i fes el que vulguis, va dir S. Agustí, resumint l’ensenyament de Jesús. Diu: si tens l’amor arrelat en tu, cap altra cosa sinó l’amor, serà el teu fruit. Tindrem pau i alegria interior que ens farà feliços. Estima i seràs feliç.
Tota la vida de Maria és exemple d’estimació. Preguntem-nos, entrant en el nostre interior, si estimem de veritat a Déu, que és amor: ¿Dediquem temps a la oració contemplativa? Preguntem-nos, desprès, com mostrem aquest amor a Déu, si estimem prou als demés, els servim i volem el seu bé. ¿Com concretem aquesta estimació?
