Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Gemma Naranjo
Diumenge IV de Quaresma, Laetare
Evangeli de Lc 15, 1-3. 11-32
“Aquest home acull els pecadors i menja amb ells”…, deien i
murmuraven entre ells, (els fariseus i els mestres de la Llei), donat
que, tots els cobradors d’impostos i d’altres pecadors, s’acostaven a
Jesús per escoltar-lo.
Llavors, Jesús, els hi explicà la Paràbola del PARE BO.
Qualsevol de nosaltres podem fer un camí igual, semblant a la del
fill petit. Retornem al Pare, rebem la seva abraçada d’Amor
Incondicional: el perdó.
Quin cor més gran el d’aquest pare, que ja veu el seu fill i l’obre els
braços per acollir-lo. Que davant el fill, que ja vol fer una confessió,
crida ben fort la seva bondat per treure’l del moment d’expressar el
penediment, perquè ja ho sap, en coneix el que sent i li regala la
joia d’una mirada tendra, d’amor, de bondat i compassió.
Sols, un Pare i Mare, com és Déu, pot venir cap a nosaltres, a cada
un de nosaltres i en el moment més precís, a trobar-nos i regalar-
nos l’Abraçada que ens dignifica com a Fills /es de Déu i ens
porta la Felicitat.
Aquesta estima i aquest amor, és pels dos fills.
Però, em pregunto:
…el germà gran té experiència d’aquest COR del seu Pare?
Sempre amb Ell i encara no ha après del seu Amor!
Em pregunto,
…em pasa el mateix? Resentiment, exigència per tot el donat,
haven’t-hi treballat a les ordres i desitjos del pare, sempre, com un
bon fill complidor. Ara, és el petit, aquell de mal comportament qui
rep el regal del perdó i una festa per haver estat recuperat, doncs
havia tornat a casa…
Aquesta paràbola és importantíssima, com una catequesi del Perdó
de Déu Pare, del seu perdó incondicional.
Avui, ens deixa sense saber el final de l’acció del fill gran: en
participa de la festa? Es quedà fora?
Tinguem ben present que: Déu és Pare de TOTS i de TOTES!.
…quan estem perduts, surt a trobar-nos.! (encara era lluny,que el
seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li a coll i el
besà)
DONEM-NE GRÀCIES A DÉU!
