Per: Angelina Prenafeta
“Cap profeta és ben rebut a casa seva”
(Lc. 4,21-30)
La litúrgia d’aquest diumenge ens posa davant del conflicte sorgit entre Jesús i la gent de Narzaret. A la sinagoga, després d’haver llegit al profeta Isaies, Jesús havia exposat el seu pla d’acció. L’objectiu era: restablir els drets dels pobres, acollir els exclosos i reintegrar-los a la convivència. Era una ocasió oferta per Déu per fer revisió del camí, per descobrir i corregir els errors i començar de nou. Els profetes prometien pel futur. Jesús promet pel present: “Avui es compleix l’Escriptura” ens diu. Ha arribat l’any de gràcia, porta bones noves, avui. El programa de Jesús, és realment el nostre, el meu programa? Som portadors de bones noves?
Per part de la gent de Natzaret, la reacció es doble: uns queden admirats i contents. D’altres,quan s’adonaren de l’abast i del significat del seu projecte, no accepten la proposta i entren en rebel.lió. Tancats en el seu petit món, veuen en Jesús només “el fill de Josep”. No ens passa també a nosaltres, quan no reconeixem l’acció de Déu sinó s’acobla als nostres criteris? Podem veure en aquest passatge la força dels prejudicis que mouen a fer cas de les emocions i percepcions superficials per damunt de la raó i de la fe.
La gent de Natzaret espera miracles, privilegis exclusius del seu conciutadà. Jesús els retreu la incredulitat. El poder de Déu respon a la nostra fe, necessària per a rebre un miracle. Si l’avivem, si perseverem confiats, podrem escoltar al fons del cor:: “La teva fe, t’ha salvat”.
