Per: Mn. Luis Aguirre
Gn 2,28-11..Salm 127.1b-6 Hbr 2,2-11 i Mc 10,2-16.
LA PARAULA DE DÉU ÉS VIDA, SABIDURIA. ÉS AMOR.
EN AQUEST DIUMENGE XXVII DEL ANY L’ESGLÉSIA ENS PRESENTA LES SEGÜENTS LECTURES:
En l’obra de la creació. Va dir Déu, no és bo…
A la primera lectura el Senyor ens mostra la gran manifestació del seu amor. “La creació de l’home a imatge i semblança seva”, dotant-lo de tota classe de béns i benediccions perquè l’home cooperi en l’obra de la seva creació. Per tant va dir Déu no és bo que l’home estigui sol, vaig a fer-li a algú com ell perquè l’acompanyi i l’ajudi , i extraient una costella del seu propi cos crea aquest ésser meravellós que és la dona perquè es converteixi en la seva esposa, confident i mes que tot la seva companya, sang de la seva sang.
Paraules que es reforcen en l’Evangeli quan li pregunten a el Senyor si és lícit a l’home repudiar la seva dona, com estava escrit en la Llei de Moisès, Davant d’aquesta pregunta Jesús no mostra cap por. És mes no es deixa intimidar per aquells fariseus que volien posar-lo a prova. Amb aquesta resposta es posa a Jesús en contra, fins i tot, de la mateixa tradició jueva que permetia a l’home repudiar la seva dona negant-li tot dret com a dona i com a persona.
Jesús els fa veure que tant l’home com la dona tenen els mateixos drets i deures davant Déu i davant la societat. Avui dia veiem com l’home ha retrocedit i viu submergit en la llei jueva i se sent en tot dret d’esclavitzar, atropellar, denigrar la seva pròpia dona no reconeixent-la i respectant-la com a la seva dona, seguint amb la mentalitat que la dona és la esclava, la qual ha de fer-ho tot i que ha d’acceptar tots els seus capricis.
S’oblida l’home d’aquest compromís matrimonial de que allò que Déu ha unit que no ho separi l’home.
Senyor Jesús et demanem que vessis la teva benedicció i el teu amor sobre tots els matrimonis cristians i per a tots els homes perquè descobreixin en la seva dona el veritable rostre de Déu.
Així sigui.
