- IMATGE d’ART d’Amadeu Bonet i Boldú
Jacint Cabau.
Evangeli del diumenge 27-3-22. Lc 15, 11-32.
4t Dg de Quaresma
En aquesta paràbola hi ha un punt clau: Déu, compassiu, sempre surt al nostre encontre, com a fills pròdigs que som. Déu sempre espera que tornem a reintegrar-nos com a fills seus, recobrant la nostra dignitat i plenitud com a persones, que em perdut pel pecat. Ell posa el seu cor misericordiós i ens dona el perdó abans que la justícia, quan tornem al seu recer i quan tornem a posar-lo en el centre de la nostra vida i en el centre del nostre cor.
Quan el pare veu de lluny al seu fill, es commou, l’abraça amb tendresa i el besa; el seu gest no és el de un cap de família patriarcal, sinó el d’un Pare-Mare que transmet l’acollida i el perdó, que el rebé amb una festa preparada amb una amor entranyable.
Així Déu mostra la seva alegria davant la nostra conversió, un Déu que és AMOR, un Déu que sempre ens espera amb els braços oberts.
