Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Gemma Naranjo
XXXè Diumenge durant l’any.
Mt 22,24-40
Jesús fa que totes les normes i preceptes de la llei jueva quedin incloses en dues: Estima el Senyor,
el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més
gran. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix.
Per tant, l’essencial del camí que fem cap a Déu, l’AMOR: Amor i Passió per Déu i Amor als altres.
No hi ha un amor veritable a Déu que no inclogui al pròxim que pateix. L’AMOR ho és tot!!!
En aquest temps que vivim amb tanta indiferència davant la injustícia, amb manca de sensibilitat i
d’interès pel qui pateix, en un temps ple d’egocentrisme, Jesús ens proposa i ens recorda que aquest
Amor sincer cap a Déu i al pròxim, és la clau en el seguiment d’Ell. L’amor a Déu i l’amor fraternal als
altres van de la mà, són inseparables.
Estimar Déu: centrar la vida en Ell.
Estimar els altres com a un mateix: no viure oblidant-nos del patiment i sofriment d’aquells a
qui Déu estima sempre. Viure amb la mirada de Jesús cap els altres.
Em pregunto,
Com puc estimar Déu?
Estimo fraternalment (com germans i germanes), aquells qui més sofreixen?
Em fixo en Jesús, en com estima, Ell que ens mostra com estimar aquells que ens necessiten i que
esperen el nostre suport i consol?
DÉU ÉS AMOR,
TINGUES CORATGE
VIU EN L’AMOR.
DÉU ÉS AMOR,
NO TINGUIS CAP POR!. (cançó de Taizé)
