Per: Mn. Carles Sanmartín
Viure l’Evangeli avui. ( Jn 14,23-29)
“ Me’n vaig, però tornaré”
Els deixebles de Jesús es van quedar tristos quan Jesús els va anunciar que se n’anava.
També nosaltres experimentem sentiments molt intensos davant la perspectiva o
l’experiència que una persona estimada marxi de la nostra vida. La raó és que les
persones creem vincles que ens ajuden a viure i a ser. I amb tot, és veritat, la vida té en
el seu si més profund, la realitat d’haver de marxar, retirar-se, abandonar, perdre.
Aquesta dimensió ens consta, i molt!
Segons Jesús, quina és la clau pels seus deixebles i per nosaltres deixebles d’avui, per
superar aquesta separació amb Ell ?
Doncs ens ho diu, Ell mateix: “ Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig a Déu
Pare i us enviarà l’Esperit Sant en nom meu”
No és fàcil de comprendre amb el cap, però sí que ho podem intuir amb el cor que
estima, que Jesús físic se’n va per sempre, però que es queda per sempre la seva
presència real però immaterial.
Així semblantment s’esdevé amb la nostra vida física: mentre vivim al món, es mou
també en la dinàmica d’anar vivint i anar acomiadant-nos…, anar vivint i acomiadant-
nos,… i així preparar-nos per a la Vida Total i Eterna amb Déu.
La nostra vida, la vivim atents a l’Esperit que habita en nosaltres? Què m’ho dificulta?
Què m’ho facilita?
