- Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Angelina Prenafeta
DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY – A –
“Retorneu a Déu el que és de Déu…”
(Mt. 22, 15-21)
En l’Evangeli d’avui hi trobem interrogants en dues direccions: els que els fariseus plantegen a Jesús i els que Ell planteja als fariseus; els primers amaguen una refinada malícia i els segons revelen la suprema saviesa i bonesa del Crist. Sense parlar en contra del Cèsar, Jesús l’ha relativitzat, mostrant que cal donar a Déu el que és de Déu, que és Senyor de tot. Jesús els recorda que els seus compromisos polítics no els eximeix del seu compromís amb Déu, que ha d’estar per sobre de tota la resta.
Què li pot pertànyer al Cèsar que no sigui de Déu? I a nosaltres, que ens pot pertànyer que no sigui d’Ell? Jesús posa les coses al seu lloc: ocupar-se de Déu no és només ocupar-se del culte, sinó preocupar-se per la justícia, per totes les necessitats dels éssers humans, que són els seus fills.
La moneda del Cèsar porta gravada la seva imatge; l’ésser humà, duu gravada en el ser la imatge divina. Si som imatge seva, és necessari tenir sempre a Jesús com a referent, practicant amb obres i paraules la mateixa convicció de Jesús, per a qui tota persona troba lloc en el seu cor. Donar a Déu el que és de Déu és donar-se totalment per amor com Ell va fer, per tal de construir una societat més justa i solidària, vetllant per no donar a cap Cèsar el que només és de Déu.
Estem donant a Déu el que és seu? “Si volem donar a Déu el que és de Déu, necessitem començar per fer nostres els goigs i esperances, les tristeses i angoixes dels homes i dones del temps que ens toca viure”. (Cf. Vaticà II Gaudium et Spes n° 1).
