- Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Angelina Prenafeta
DIUMENGE IV d’ADVENT -A-
(Mt. 1, 18-24)
“Li dràn Emmanuel, que vol dir Déu-amb-nosaltres”
En aquest passatge, Mateu centra l’anunci i la revelació en Josep, presentant-lo com a
continuador de la línia de David, garantint la legitimitat messiànica de Jesús: posa l’accent en la
iniciativa divina, Jesús neix no per voluntat humana, sinó com a acció creativa de Déu.
L’imposició del nom de Jesús, “Déu salva” no és només un nom propi, sinó també una declaració
i anticipació de la seva redemptora. Déu, en fer-se humà, s’ha posat al nostre abast. La figura de
l’Emmanuel, «Déu amb nosaltres», no és només un nom simbòlic: expressa la convicció cristiana
que en Jesús, Déu s’ha fet present de manera única en la història humana.
Mateu subratlla el caràcter noble, compassiu i obedient sense condicions de Josep. No parla,
però actua. Amb el seu gest d’acollir Maria, Josep entra en el pla de salvació i esdevé model de
fe confiada. Ens mostra que cal acolllir els plans de Déu, posant-nos en les seves mans
especialment en els moments més obscurs que ens poden resultar incomprensibles, creient que
no ens deixarà en la incertesa: el seu amor i la seva fidelitat ens acompanyen sempre.
Acollir-lo vol dir obrir-li les portes, deixar que entri en les nostres vides, en els nostres projectes,
en tots els actes que omplen la nostra vida quotidiana, permetent-li que sigui veritablement Déu-
amb-nosaltres i pugui fer historia de salvació amb nosaltres i a través nostre.
