Per: Joan Viñas Salas.
Comentari de l’Evangeli de diumenge dia 2-6-24.
Mc 14,12-16.22-26
Això és el meu cos, això és la meva sang
Jesús celebra la Pasqua com tots els jueus, seguint les ordres de Moisés. Però la transforma, acabant amb l’antiga Aliança i oferint-nos la Nova Aliança. Com ens diu la carta als Hebreus: S’ha ofert Ell mateix com a víctima que, per l’Esperit Sant, ens purifica. És el mitjancer.
Jesús, mentre sopaven, Els donà un tros de pa partit i beneït, dient que és el seu cos, i els donà a beure la copa de vi, dient que era la seva sang, la de l’aliança, vessada per tots els homes – no per a molts, sinó per a tots, ens diu. Era el darrer sopar abans de la seva passió i mort, donant-se lliurament per a la nostra salvació. L’Eucaristia és un memorial – no record del passat, sinó Jesús va ressuscitar, està viu i es fa present en cada Eucaristia, i entre nosaltres, especialment en comunitat: “on estan dos o més reunits en nom meu, allí estic jo” -, animant-nos i donant-nos força per a sortir a compartir, a treballar per la justícia social, per ajudar als vulnerables, per a donar a conèixer la Bona Nova que Ell ens va ensenyar, la bondat d’un Déu que és Pare que ens estima i vol el nostra bé, però que no és un “mag”, que no ens escatima el nostra esforç i sofriments, sinó que l’omple, està dins nostra, som temples de l’Esperit Sant, fills adoptius de Déu, que pel baptisme hem de sortir del nostre individualisme i fer comunitat, única manera de seguir a Jesús i poder-nos dir cristians. “Pels vostres fets us coneixeran”. Estimant als demés com a nosaltres mateixos, amb fets, amb servei, és la manera de donar a conèixer i assaborir l’Amor de Déu, l’essència de la nostra fe. Animo a tothom a fer-ho.
Joan Viñas Salas 2 de juny de 2024
