Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Gemma Naranjo
Diumenge 19 de gener del 2025 (Jn 2,1-11)
Els gestos de Jesús són signes que ens ajuden a arribar a quelcom molt més enllà i
profund que el que poden veure els nostres ulls, i fins i tot, moltes vegades, més que
el que podem comprendre.
Amb aquest fet prodigiós que realitza Jesús, i que l’Evangeli, d’avui, ens explica, dins
la festa de les noces, on tot sembla ben organitzat i previst, el fet que convertir
l’aigua en vi, ens pot provocar la significació d’una transformació del nostre cor, una
conversió del nostre interior. Viscuda amb alegria, amb la joia de sentir-nos salvats.
Per tant, celebrant-ho de debò.
Que en els moments tan difícils que podem arribar a viure, i que, tots sabem per
experiència que la nostra vida és un pack d’esperança i de dolor, tinguem la capacitat
d’alleugerir el patiment, el sofriment, amb la fortalesa rebuda del Senyor. Que siguem
signe, com Jesús, de ser llavor transformadora dels altres, per a viure amb sentit i amb
plenitud. Així doncs, també els nostres gestos ajuden, i mostren. Que sigui la nostra
serenor i l’alegria interior les que arribin a atraure els allunyats, amb el do de poder ser,
un vi, ben bo, per a les persones que se senten soles i amb manca de sentit i
confiança….
Tot plegat, caminar junts cap a la Salvació que ens porta Jesús, per omplir la buidor
que tantes vegades podem sentir per la manca de la felicitat, de l’esperança i que sols
pot ser guiada, pel seu estil de vida i per l’amor que Jesús ens dona.
Em pregunto,
Com està la meva vida?, buida?, confiada?, esperançada?
En la meva comunitat, ens hem quedat, alguna vegada, sense vi?
Vivim junts esperançats i ben confiats, fins i tot, en els detalls, com Maria, en actitud de
servir amb alegria als altres?
Sé o sabem a qui dirigir-nos quan el necessito, de la mateixa manera que ho va fer
Maria?
