Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Gemma Naranjo
“El naixement de Jesús, el Messies, fou d’aquesta manera:…”
A l’Evangeli d’avui, diumenge darrer de l’Advent d’enguany, ens explica, noves claus, referents en el naixement de Jesús, i ens diu, com Josep assumeix allò que el Senyor li demana. No és qualsevol cosa. Li canviarà la vida i haurà d’enfrontar dificultats futures. No ho entèn, però no exigeix explicacions.
Estima tant Maria, és tan gran la confiança que té en Déu, que acepta el canvi de la seva vida. Per Ell, Déu, davant i per sobre de tot. El centre en la seva vida.
Em pregunto:
Quin lloc ocupa el Senyor en la meva vida?
Accepto, amb confiança, allò que el Senyor em proposa, em demana….?
Arriba la Llum i tot comença a tenir sentit, i Josep CREU, CONFIA i el seu actuar esdevé resultat del dolor, de l’esperança i de la fe. Sempre amb la seva identitat: la humilitat.
“Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.”
Molts cops a la vida no entenem el que ens sembla evident i fàcilment reaccionem amb ira, i ens tanquem. Llavors, no escoltem el que el Senyor ens diu en aquest misteri.
La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres».
Em pregunto, si poso intenció i acció per tal d’ajudar a sentir,” Déu amb nosaltres”. Ajudo els altres, en el meu entorn, i els acompanyo en descobrir la presència, en cada moment, de Déu en la vida?
És possible que Déu vulgui anunciar-nos quelcom en mig de la foscor!
Preguem que la Llum del Nadal, ens il·lumini, faci desaparèixer les foscors dels cors i ens obri, els ulls i l’ànima, a conèixer Déu, gran en AMOR i del que RES ens podrá separar.
Cada cop, arribant més a prop de Betlem. Bon diumenge!
