- Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Angelina Prenafeta
DIUMENGE 29 C
(Lluc 18, 1-8)
¿…Creieu que trobarà fe a la terra?
Aquest diumenge el Senyor ens recorda que cal pregar sempre, sense perdre l’esperança. La viuda pobra, amb la seva constància esdevé més forta que el jutge corrupte, és una icona, que Jesús ens posa davant els ulls, per fer-nos comprendre que hem de pregar sempre, segurs que Déu s’implicarà en la nostra causa, com ho va fer en la d’ella. És aquesta esperança, la que ens farà constants i forts.
Cal demanar el què volem i, també, voler el que demanem. Demanem pau, som pacificadors? Preguem perquè no hi hagi fam, som solidaris? La pregària de petició es converteix en un ferm compromís personal de cara a obtenir, amb la nostra col•laboració, allò que demanem amb confiança.
Tanmateix Jesús es pregunta si quan torni trobarà persones amb aquesta fe i aquesta esperança per seguir la lluita, en un món en que l’individualisme i l’agnosticisme hi regnen com a dominadors. Ens cal perseverar. La perseverança fa, no que canviï el cor de Déu per tal de convèncer-lo de la meva petició, sinó que canviï el meu propi cor i em posi a treballar en sintonia amb allò mateix que estic demanant.
La pregària ha d’ocupar el centre de la nostra vida, ja que Déu és també el centre de la nostra existència. L’oració és la veu de la fe, de la nostra confiança, i tant de bo que fos sempre la manifestació del nostre amor.
