Per: Mn. Carles Sanmartín
Viure l’Evangeli avui.
“Vetlleu, perquè nos sabeu ni el dia ni l’hora”
Mt 25,1-13
Noies assenyades i desassenyades? Un espòs que ha d’arribar, però no se sap quan?Oli de les llànties? Noies insolidàries amb les companyes?
Un cop més, Jesús conta una paràbola, que com totes les altres, té un missatge profund que cal mirar de trobar.
Sempre és bo preguntar-nos, i què vol dir Jesús en aquesta paràbola?
I quin pot ser el missatge per a mi, aquí i ara?
Us proposo que pensem si l’oli de les llànties podria ser per exemple, la nostra fe, el nostre amor, la nostra manera de viure…
Aquestes dimensions, cada persona les hem de viure personalment.
Cadascun de nosaltres hem de cuidar la nostra fe, hem de cultivar la nostra capacitat d’estimar, hem de cuidar el nostre estil de vida i a què donem realment importància.
I l’espòs que ha d’arribar?
Podria ser la presència de Jesús en la nostra vida de cada dia ?
I també podria ser el dia de la nostra mort, on ja no tindrem temps per a res més?
En aquell instant solament podrem presentar-nos davant Déu, amb la nostra llàntia encesa gràcies a l’oli de la nostra fe i les nostres obres d’amor. No tindrem temps per res més !
Por, temença ? No, més aviat, ESPERANÇA GRAN !
Com tenim la nostra llàntia!
Carles Sanmartín Sisó
