- Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Angelina Prenafeta
DIUMENGE 24 C
(Llc. 15, 1-32)
“Aniré a trobar al meu Pare”
El tema central de l’Evangeli d’avui és el perdó. Les tres paràboles penetren profundament en el misteri de la misericòrdia divina i en el de la condició humana. Ens revela que l’alegria infinita de Déu és el perdó. La misericòrdia és la seva cardiografia.
El perdó és la força que pot salvar a la Humanitat dels mals que l’afligeixen. Només l’amor misericordiós omple els buits que el mal obre en el cor i en la Història. Només l’amor ho pot fer. No hi ha pau sense perdó.
Per-donar vol dir donar completament, oblidar una falta, alliberar un deute, fer net. El perdó és un element essencial del cristianisme, ja que no es pot estimar sense perdonar. Tots tenim necessitat de rebre el perdó i de perdonar. Per estimar hem de saber demanar perdó i donar-lo també nosaltres. No podem estimar el Pare sinó estimem als nostres germans.
Él Pare mai es cansa de sortir al nostre encontre, sempre és el primer de recórrer el camí que ens separa d’Ell. Com el fill petit, tots fem el camí de retorn, reconeixent que no som capaços de gestionar la nostra vida per nosaltres mateixos, fora de la presència del Pare. Ens cal confrontar contínuament la nostra vida amb aquest Pare que és tot ell donació, gratuïtat i compassió, donant-nos la certesa de que mai deixarem de ser fills.
Ningú queda exclòs de l’amor d’aquest Pare. Qui pot dir a algú: ”A tu el Pare no t’espera”? Ens espera sempre. Podem decidir avui, ara: “Aniré a trobar el meu Pare”…
