Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Gemma Naranjo
Mc 1, 40-45
La lepra desaparegué i quedà pur
Jesús actua sempre amb amor amb totes les persones malaltes, fràgils, marginades. Ho fa acollint-los, amb una mirada de compassió. Té cura d’ells. Ell, els porta sempre al seu Cor.
Veiem doncs la compassió davant aquest leprós, ben necessitat que s’acosta i li demana ser curat. Jesús amb mirada oberta i plena d’amor li respon: Ho vull.
Em pregunto,
Com està el meu cor i com és la meva mirada respecte a les persones que viuen soles, que són marginades a la societat, davant les necessitats reals?
Ell, volia encara una discreció respecte a les curacions. La gent que el seguia havia de fer-ho per un moviment profund i intern dins seu.
Jesús acollia a tothom, arribant persones de diferents llocs. El buscaven des de tots els indrets.
Em pregunto:
Per què soc seguidor de Jesús? Què és el que em fa respondre-li: et segueixo, Senyor!
Quan soc curat per Ell, quan fa que jo quedi net, soc agraït/ïda en la meva pregària?
Accepto, convisc, treballo la inclusió a la societat, al meu entorn de les persones que arriben de tot arreu?
El Sant Pare, Francesc, en ocasió de la Jornada pel malalt d’avui diumenge 11 de febrer, ens diu que “cuidar el malalt significa, abans de res, cuidar totes les seves relacions:
– Amb Déu
– Amb els altres, familiars, amistats, personal assistencial sanitari
– Amb la creació
– I amb si mateix”.
Ens diu que “tots estem cridats a comprometre’ns per garantir que això sigui així. Els cristians estem cridats de manera especial a fer nostra aquesta mirada compassiva que tenia Jesús envers els fràgils i vulnerables.”
Em pregunto,
En faig quelcom d’allò, que Jesús, em demana?
