- Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Angelina Prenafeta
EPIFANIA DEL SENYOR
(Mt. 2, 1-12)
“La seva alegria en veure l’estrella fou immensa…”
L’alegria dels Mags és el fruit d’una recerca viscuda amb fidelitat i perseverança. La nostra vida és també la història d’un viatge, un camí vers la trobada amb Déu. Si Déu ens ve a trobar, nosaltres hem de sortir al seu encontre. Ell ve en la mesura que nosaltres hi anem.
“Epifania” significa “manifestació”, ens recorda la vocació missionera de la nostra fe cristiana. Déu crida a tots al coneixement del seu Fill. Prendre consciencia d’aquesta vocació universal manté l’impuls i el coratge davant un món indiferent, sovint tancat a la transmissió de la fe, però que està anhelant una nova llum enmig de tanta foscor.
Els Mags vivien atents i expectants, per això van reconèixer la crida de Déu en l’estel. Mentre el món dormia, ells ja estaven en camí. Cal que com ells estiguem atents als signes dels temps, ben disposats per a seguir els senyals que trobarem en camí. Cada civilització, cada temps, cada persona té la seva estrella, que seguida i ben interpretada, porta a Jesús. L’aventura de la fe troba sempre nous camins, va de sorpresa en sorpresa, de estrella en estrella, de pregunta en pregunta, cercant sempre.
Els Mags van reconèixer al Senyor en la pobresa i feblesa d’un infant. Ens cal estar atents per a reconèixer-lo allà on Ell es manifesta, esdevenint signes de la manifestació del seu amor, epifanies reals de Salvació.
