( El dia del funeral del Ramon Miquel, (22 de juliol del 2025 ), que havia estat el sagristà
de la nostra parròquia Verge del Pilar durant molts anys, la Rosalina Vidal, actual
sagristana, va llegir un sentit escrit que li havia dedicat.
El publiquem ara pel seu interès i com a homenatge al nostre estimat Ramon Miquel)
Avui al matí he demanat al Senyor que m’ajudés a llegir el recordatori per al Ramon, i sí,
el meu cor està més tranquil. Gràcies, Senyor !
En realitat jo vaig conèixer bé el Ramon quan em vaig jubilar. Gaudia de temps i tenia la
vocació de portar la comunió als malalts. La germana Maria, (Carmelita Missionera) em va
ajudar a acompanyar al Ramon cada setmana a casa dels malalts, i ell tot content, deia
que érem el duet Ramon i Rosalina. El de les dues R. També tenia sentit de l’humor!
I així va començar la nostra amistat. Vaig descobrir en ell, un pare bo que sempre va ser
present per a la seva família, generós, compromès, un bon sagristà que va dedicar la
seva vida a ajudar els altres. La parròquia de la Mare de Déu del Pilar ho era TOT per a
ell.
I vam anar seguint junts deu anys, aprenent d’ell cada dia coses noves fins que van
començar els signes de la seva malaltia. El nostre rector va pensar que algú l'havia
d’ajudar i em va preguntar si jo, que sempre anava amb en Ramon, volia ajudar-lo a la
sagristia. I no vaig dubtar, li vaig dir que era un honor per mi en fer-me aquesta pregunta,
però que també ho acceptava perquè en Ramon necessitava ajut, i tots dos, en aquell
moment, ja teníem un vincle d’una sincera amistat, tot estimant-nos com a germans.
I va arribar el desembre del 2019 quan la malaltia es va mostrar com era. Però ell, ple de
fe, la fe senzilla que tenia i que jo admirava, la va suportar amb dignitat.
Algunes vegades em posava trista per ell, per la seva malaltia, i ell ho notava, i és quan
em deia: No et posis trista Rosalina, el Senyor m’acompanya i la seva Mare també.
I és veritat, era un enamorat de la Mare de Déu.
Però avui l’acomiadem amb tristesa.
Gràcies al seu fill Josep Ramon que ha ajudat el seu pare amb tot allò que necessitava
amb un gran amor filial.
Gràcies als mossens que han presidit el funeral: mossèn Carles, el rector, mossèn Lucas i
mossèn Joshua.
Gràcies als familiars, amics, feligresos de la parròquia i tanta gent que heu vingut
perquè coneixíeu una persona bona i sabeu que el seu esperit altruista ens serà un
exemple per als qui vam estar al seu costat.
Descansa en pau amic meu. I com deies cada nit en desitjar-nos un bon descans:” Un
“besito” Rosalina i Josep Maria”.
Jo ara t’envio un “besito” i ho faré cada nit i tu m’escoltaràs.
Un “besito” Ramon, descansa en pau i al cel ens puguem trobar.
Rosalina Vidal
