Amadeu Bonet i Boldú
- (Diumenge 9 de juny de 2024): Les obres s’inspiren en aquestes idees:
Evangeli Mc 3,20-35
En aquell temps Jesús entrà a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent que no els quedava temps ni de menjar. Quan els seus sentiren dir el que feia hi anaren per endur-se’l perquè deien que havia perdut el seny.
Per altra banda, els mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem deien que estava posseït de Beelzebul, i que treia els dimonis pel poder del rei dels dimonis. Jesús els cridà i els rebatia valent-se de paràboles. Els deia: «Com pot ser que Satanàs vulgui treure fora Satanàs? Si un reialme es divideix en faccions que lluiten les unes contra les altres no pot durar gaire temps. I si dins d’una família hi ha divisions, tampoc no pot durar. Igualment si el regne de Satanàs s’ha dividit en faccions que lluiten entre elles, ja no se sosté: no pot pas durar. A casa d’un guerrer valent ningú no pot penetrar-hi per prendre-li el que té sense encadenar-lo abans; només així li podrà saquejar la casa.
Us ho dic amb tota veritat: Per més pecats que un home cometés i per més blasfèmies que proferís, Déu està disposat a perdonar-lo, però el qui injuria l’Esperit Sant, Déu no el perdonarà mai i sempre serà reu del seu pecat». Jesús va fer aquesta afirmació perquè deien que tenia un esperit maligne.
Després arriba la seva mare amb els seus germans i, de fora estant, el fan cridar. La gent que seia al voltant d’ell li diu: «La vostra mare i els vostres germans són aquí fora, que us volen veure». Ell els respon: «Qui són la meva mare i els meus germans?». Llavors mirant els qui seien tot al voltant, diu: «Aquests són la meva mare i els meus germans: tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu germà, la meva germana, la meva mare».
