Estimats Mossens, Comunitats Religioses, animadors de comunitat, amics:
En aquest Dijous Sant, dia de l’amor fratern, l’Església ens convida a tornar al cor de l’Evangeli: el gest de Jesús que s’agenolla per rentar els peus als seus deixebles. En aquest gest senzill i radical s’hi revela el rostre de Déu, que es fa servent i que s’identifica amb els més petits.
Per a Càritas, els pobres no són només destinataris de la nostra ajuda, sinó lloc teològic, espai on Déu parla, interpel·la i crida a la conversió. Allà on la vida és fràgil, allà on hi ha exclusió i sofriment, Déu ens espera. Com ens recordava el Papa Francesc: els pobres no són un problema a resoldre, sinó persones a estimar, a escoltar i a reconèixer com a protagonistes de la nostra fe.
En el trobament amb els pobres, la fe deixa de ser teoria i esdevé camí, missió i compassió activa. No n’hi ha prou amb paraules boniques o discursos ben construïts: l’Evangeli es verifica en la vida concreta, en la capacitat de compartir, d’acompanyar i de comprometre’ns amb la justícia. És aquí on es mesura l’autenticitat de l’amor cristià.
Dir que “Déu és amb els pobres” no pot ser un consol romàntic que ens tranquil·litzi la consciència. És una crida exigent a obrir els ulls davant les desigualtats, a denunciar les estructures injustes i a treballar per transformar-les. El papa Francesc ens advertia que no podem separar la fe de la vida, ni la pregària del compromís social. Seguir Jesús implica assumir una fe que incomoda, que desinstal·la i que ens convida a sortir de nosaltres mateixos.
Lleó XIV insisteix que els pobres no són un “tema” de la pastoral, “sinó el cor mateix de l’acció evangelitzadora. Són subjectes actius, capaços d’ensenyar-nos a viure l’Evangeli a través de la seva resiliència, la seva fe i la seva experiència quotidiana” .
Aquesta intuïció no és nova en la tradició de l’Església. El Papa Lleó XIII ja afirmava que “la justícia social i la dignitat dels treballadors són exigències essencials de l’amor cristià” . L’Església no pot restar indiferent davant les condicions de vida que neguen la dignitat humana, perquè en cada persona ferida hi ha el rostre de Crist.
En aquest Dijous Sant, dia de l’Amor Fratern, se’ns demana revisar la nostra manera de viure la fe. ¿Celebrem l’amor de Déu només amb ritus o també amb la vida entregada?
I per acabar una darrera reflexió del Papa Francesc: “No compartir amb els pobres els propis béns és robar-los i prendre’ls la vida. Els béns que tenim no són nostres, sinó seus”
Que la celebració de Dijous Sant es tradueixi en gestos concrets de servei, justícia i solidaritat. Només així la nostra fe serà veritablement evangèlica i el nostre amor, signe viu del Regne de Déu.
Us deixo amb la ‘Pregària del servei’ de Marcelo A. Murúa. Una oportunitat per reflexionar i demanar al Bon Déu, misericòrdia, força, acollida, escolta, atreviment per ajudar, ulls ben oberts a la realitat, opinió crítica quan convé, i amb tot unitat.
En comunió:
Joan Carles Nicuesa Vilardell (Delegat Diocesà de Càritas)
