Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Gemma Naranjo
DIUMENGE 30 C
Com em reconec: “Fariseu o publicà”?
(Lc 18,9-14)
Llegeixo la Paraula del Senyor, pregant, escolto el missatge que em porta aquest fragment de l’Evangeli, una paràbola de Jesús que busca ajudar-nos a fer-nos conscients de la nostra actitud en relació amb Déu.
Em pregunto….
Sóc capaç de reconèixer el meu pecat, de veure que camino, a la vegada, amb el mal i el bé, amb quin dels dos tinc més complicitat i si obro el cor, a la llum del perdó de Déu?
Podem ser bons, i ens hi esforcem però, a la vegada, també ens equivoquem, som febles i per tant, som, al mateix temps, pecadors.
Al pregar a Déu Pare, hem de confiar en Ell i dirigir-nos des del cor, amb tot el que sentim, i per tant, li agraïm, li demanem el perdó, i esperem rebre el seu Amor incondicional, la seva misericòrdia.
Veiem el contrast de l’actitud del fariseu pregant amb arrogància i sentint que és millor que tota la resta de fidels. El publicà exercita la seva humilitat. Es queda al darrera, avergonyit de les seves faltes i prega pel perdó, per obtenir la misericòrdia de Déu Pare.
Em pregunto….
Amb qui m’identifico? La meva pregària és un acte de contemplació de mi mateix, o de contemplació al Senyor i de com m’estima?
Amb humilitat, demano al Senyor llum i fortalesa per créixer en honestedat , reconèixer el meu desig profund de conversió i reconciliació. Li dic, repetidament: ”Déu meu, sigueu-me propici que soc un pecador”, demanant la misericòrdia de Déu, que mai es cansa de perdonar-nos.
