Per: Gna. Mª Mercedes Tellechea c.m.
Diumenge XXX (C B) Mc 10, 46-52
El cec Bar-Timeu, els intermediaris i Jesús
Bar-Timeu estava assegut i al saber que passava Jesús, va començar a cridar i cridava més …
Els que l’envoltaven primer el fan callar i després l’animen: Ànim, aixeca’t, Jesús et crida.
Jesús es va aturar i va dir que el cridessin. I li pregunta al cec ¿què vols que faci per tu? La seva petició va ser confiada i humil. Mestre que pugui veure! I la resposta va ser immediata: CAMINA, LA TEVA FE T’HA CURAT.
Podríem aplicar les actituds que apareixen en aquesta narració a la realitat que vivim en els nostres dies.
També avui molts criden (i altres no poden ni això) perquè estan marginats, refugiats, oblidats … en pobresa absoluta, en soledat i sense un raig d’esperança.
On són els intermediaris? No podem ser nosaltres mateixos? No podríem cridar amb força al Senyor per tots ells? Més encara, ¿no podríem donar un cop de mà a persones concretes que coneixem en situació de desesperança?
Com cecs i alhora intermediaris podem exclamar: Senyor, Jesús, tingues pietat de les nostres cegueses i mancances, que ningú ens impedeixi apropar-nos a tu i que puguem actuar amb la tendresa i compassió amb que tu ho feies!
I quelcom més encara. “Conta el que has vist i sentit” (Lema del DOMUND 2021).
