Per: Mn. Carles Sanmartín
Diumenge 28 del temps ordinari
Quin preu té la llibertat? Mc 10,17-30
“Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué:—Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.”
Jesús estimà aquella persona ( en la que ens hi podem retrobar cadascú de nosaltres) que va anar a trobar-lo i que seguia els manaments ( era una bona persona).
I és precisament des d’aquest amor, que li proposa fer un pas més, un salt endavant per així assolir la llibertat que li donaria deixar-ho tot i seguir a Jesús.
Però no va ser possible! Tenia molts bens!
I la història es va repetint al llarg dels temps: els bens sovint ens lliguen i ens dificulten o impedeixen ser feliços, es a dir estar en el nostre lloc veritable (ser aquella persona que estem cridats a ser)
Però també hi ha hagut i n’hi ha, exemples de persones que segueixen a Jesús posant els seus béns (materials, talents personals, formació, treball…) al servei dels altres.
I troben la vida eterna, però com recorda l’Evangeli, “amb persecucions” (no sense dificultats i lluita)
Els nostres béns, al servei de què i de qui estan?
