Per: Àngels Andrés
Lectura del sant Evangeli segons Sant Mateu 21, 28-32
Diumenge 27 de setembre de 2026, Diumenge XXVI durant l’any.
Els dos fills : Déu no busca només persones que diguin que sí, sinó persones que realment
visquem el nostre sí amb els nostres actes.
Jesús no parla simplement de fer cas o no fer cas als pares, sinó de com responem a Déu.
El primer fill diu “no” davant el requeriment del pare, no és perfecte però és sincer. Assumeix
el seu comportament, però després és capaç de retrocedir sobre les seves passes i anar a
treballar a la vinya: Déu ens sap pecadors però ens dóna un espai generós i misericordiós
per al penediment i la rectificació, aquí s’obra la gràcia de la conversió.
El segon fill diu “si” però no hi va, fa veure que obeeix al pare però les seves accions estan
buides, es queden en les paraules i rebutgen el canvi interior. Per ell també hi havia la
possibilitat de la redempció perquè Déu ens la ofereix a tots, però la rebutja.
El Senyor ens està dient i avisant de que el veritablement important són les obres i no
les bones paraules. El primer fill ha connectat directament amb el missatge de Joan quan
demana a les persones que va trobant pel seu camí que rebin el baptisme i que es
converteixin cercant un món de justícia.
Aquesta paràbola ens convida a una autoavaluació constant. Ens pregunta si som dels que
parlem molt de valors i espiritualitat però actuem poc, o si estem disposats a reconèixer les
nostres contradiccions per posar-nos a treballar de veritat en la “vinya” del món, que és el
servei als altres i la cerca de la justícia.
La paràbola és un cant a la llibertat humana i a la misericòrdia, el camí cap a Déu sempre
està obert per a qui reconeix les seves errades.
