- Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Angelina Prenafeta
DIUMENGE 11 – A
(Mt. 9,36-10,8)
“La collita és abundant, però els treballadors són pocs”
Jesús posa compassivament la mirada en la gent que anava errant com “ovelles sense pastor”:
persones cansades, desorientades i vulnerables. Vol assegurar la continuïtat del seu missatge
que els donarà seguretat i atenció amorosa permanent. És un moment de transició: Jesús passa
de predicar i guarir personalment a la gent, a enviar els deixebles perquè continuïn la seva
missió.
Abans d’enviar, Jesús demana pregar. La missió no neix de l’activisme, sinó de la pregària. Un
cor que no prega fàcilment acaba treballant molt, però pot minvar el seu amor. Evangelitzar no
és només transmetre doctrina; és restaurar integralment la persona i només l’amor guareix. Hi ha
persones que només podran creure en l’amor de Déu si abans experimenten l’amor concret
d’algú.
La missió neix de la iniciativa divina: els deixebles no són amos de la collita, sinó servidors
enviats. “De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc.” Mostra l’esperit que ha de tenir el
deixeble: El do rebut de Déu no pot convertir-se en instrument de poder o de benefici personal.
Som cridats a viure amb aquesta gratuïtat: estimar sense calcular, ajudar sense esperar
recompensa, servir sense buscar protagonisme.
La necessitat del món és immensa. Hi ha molta set de sentit, de consol, de veritat, de pau. Jesús
mirava amb compassió i s’hi implicava. Som cridats a prendre el relleu, fent present el Regne de
Déu amb gestos concrets, ben disposats a servir, estimar i portar esperança al nostre entorn..
