IMATGE d’ART d’Amadeu Bonet i Boldú
Jacint Cabau.
Evangeli diumenge 22-3-26
Jn 11, 1-45
L’evangeli d’avui ens mostra com s’atansa el final del ministeri públic de
Jesús, que està de camí cap a la Pasqua i allí donarà la vida per nosaltres. La
resurrecció de Llàtzer ens indica que ha arribat la manifestació de la sobirania
de Jesús sobre la mort, ja que Ell és la resurrecció i la vida.
Aquesta creença, és el fonament de la nostra fe com a creients, perquè
Jesús no ens salva de la mort, tots som mortals, però sí que ens ofereix una
manera divina de viure aquest traspàs amb amor i no amb l’egoisme.
Per l’encarnació, Déu està al nostre costat, i entra en la nostra biografia,
els nostres projectes, les nostres pors i preocupacions, està en els homes que
moren en les guerres, en els ancians abandonats i maltractats, en els pobres
sense habitatge, en els que pateixen la solitud i la desesperació; Ell es commou
en compartir el nostre dolor, la nostra malaltia i plora amb nosaltres; però també
ens diu que la mort no té l’última paraula, que Ell és el Senyor de la vida i de la
mort. Així si nosaltres vivim la vida en Jesús, experimentarem juntament amb
Ell, la vida eterna.
En aquest sentit, la resurrecció de Llàtzer, des del punt de vista teològic i
simbòlic, és una anticipació de la resurrecció de Jesús i de la nostra.
Ens ho creiem?
