Per: Joan Viñas Salas.
Comentari Evangeli diumenge dia 15 de març de 2026
Jn 9, 1-41
Soc la llum del món
Aquest tros llarg de l’Evangeli dona per moltes reflexions. Em reduiré a unes poques: Els jueus
creien que els mals passaven per haver pecat. Encara avui alguns ho creuen com a càstig de
Déu per haver-se portat malament o no tot el bé que podrien. Jesús ho descarta del tot. Déu
Pare i Mare, és bo i ens estima i vol el nostre bé. Jesús és la llum del món i per demostrar-ho
als deixebles guareix al cec de naixement, retornant-li la dignitat i a la societat, ja que els
malalts n’estaven exclosos com a pecadors que els consideraven.
Els fariseus, encegats pel compliment estricte de la Llei i de les normes religioses, lligats al
poder, no donen crèdit ni als seus pares que confirmen que el seu fill era cec de naixement, ni
a ell quan tenen davant d’ells el mateix cec guarit, i el castiguen excloent-lo de la sinagoga per
dir la veritat, defensant amb valentia a Jesús, que l’ha guarit.
Jesús se li acosta, el trobà i el reforça fent-lo deixeble seu. Diu als fariseus que ha vingut a fer
que hi vegin els que són cecs que estan oberts a l’anunci de la Bona Nova, mentre que retreu
als fariseus que no vulguin veure-hi.
El seu missatge és Salvador i sanador. Per la nostra llibertat podem acollir-lo o refusar-lo.
Preguem perquè nosaltres no ens enceguem pel món i per falses creences o religiositats que
ens ofereixen seguretats. Restem oberts a l’escolta de l’Esperit Sant que habita al nostra cor i
en el dels demés, siguin o no de la nostra “corda”.
