- Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Angelina Prenafeta
DIUMENGE 33 C
(Lluc 21, 5-19)
“Amb la vostra perseverança, salvareu la vostra vida”
En aquest passatge, Jesús en la seva darrera setmana a Jerusalem, poc abans de la Passió,
parla del futur. Les lectures tot i tenir un to apocalíptic, no pretenen fer por. Hem de desmarcar-
nos de veure en els esdeveniments, siguin polítics, catastròfics o grans calamitats, un preàmbul
del final de la història. La Paraula de Déu és un toc d’alerta, una invitació a viure el moment
present plenament conscients.
Jesús anuncia que del Temple “no en quedarà pedra sobre pedra”. Ens mostra que el que és
temporal i humà, fins i tot allò que sembla sagrat i estable, no és etern. Només Déu ho és. Jesús
desplaça el centre del culte: ja no és un lloc, sinó la seva pròpia persona.
Ens ensenya que la fe consisteix en mantenir-se en ferms en Déu, no deixant-nos endur pel
pànic ni per la curiositat sobre el futur, sabent que Ell ens sosté en tot moment. El cristià és cridat
a viure amb confiança i fidelitat enmig de la incertesa. En la dificultat tenim l’oportunitat de ser
testimonis d’un estil de vida pacient i tenaç responent als petits i grans reptes de cada dia sabent
que cal passar per la prova més exigent: la constància, que no és només resistència passiva,
sinó fidelitat activa, confiança perseverant en Déu malgrat la prova. És el cor de l’espiritualitat
cristiana: Déu és fidel, fins i tot quan tot sembla caure.
Jesús ens convida a viure esperançats, amb lucidesa i responsabilitat, sabent que ell “és amb
nosaltres fins a la fi del món”. Ell mateix ens sostindrà en la prova garantint la salvació, però
requereix la nostra col.laboració generosa, sabent que Ell li donarà valor d’eternitat.
