Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Gemma Naranjo
Exaltació de la Santa Creu
Jn 3, 13-17
“El Fill de l’home ha de ser enlairat”
Avui, l’Evangeli, ens fa contemplar la Creu, no des de la mirada desencisada del Divendres Sant, sinó, amb la fe joiosa del Diumenge de Pasqua que després de pasar el sofriment a la creu, arriba a donar un sentit ple a tot: “Ha donat al seu Fill únic… per salvar el món”. No és el sofriment el que salva; és l’Amor de Déu, la seva força salvadora, guaridora que ens acull, ens acarona, ens beneeix i ens sosté en les nostres pobres vides, tantes vegades trencades… “( perquè) Déu estima tant el món…”
Seguir el Crucificat és viure com Ell, en una actitut d’entrega, acceptant i acollint els sofriments, les contrarietats i el dolor que ens arriben i viure-ho com Ell mateix.
La nostra vida amb les creus que portem, viscuda amb l’Esperit d’Amor del Senyor, tal com Jesús la visquè, sols li espera la resurrecció: “… prequè tots els qui creguin en Ell, tinguin vida eterna”.
Em pregunto:
…Soc conscient de les meves creus, de com les acullo i les visc?
Em faig solidari/a dels crucificats per la injustícia, la guerra, la fam, la malaltia i la soledat?
Pels deixebles de Jesús ens suposa, l’entrega de qui ens estimà fins a l’extrem de donar la vida per nosaltres; no hi ha amor més gran que donar la pròpia vida per aquells que estimes.
Em pregunto:
Tinc present testimonis de vida entregada als altres?
El seguiment a Crist Ressuscitat, és ben esperançador… no trobes?
