- Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Angelina Prenafeta
DIUMENGE 23 C
(Llc. 14,25-33))
“Ningú no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”
Jesús ens mostra les condicions per tal d’arribar a ser bon deixeble seu. En primer lloc, l’amor, –
fins i tot per damunt dels vincles més íntims, per tal de que Ell sigui el centre de la vida. Després
parla de carregar la pròpia creu, vol dir assumir les dificultats que pot derivar el seguiment. La
creu no és només símbol de patiment sinó de fidelitat i d’entrega radical. També demana
renuncia, significa estar disposat a deixar enrere tot allò que pugui ser obstacle, relativitzant els
bens, per tal d’obrir-nos a la gratuïtat i solidaritat, per estimar, servir i compartir millor.
No es tracta de menysprear la familia o els bens, sinó de relativitzar-los davant del valor suprem
de trobar en Ell el tresor més gran, capaç de donar sentit a tota la resta. Jesús ens convida a una
fe madura i conscient, plenament coherent, en una entrega lliure sense reserves, que abasta tota
l’existència. Si ens demana posar-lo en el primer lloc, per damunt de seguretats i afectes
legítims, és perquè només així la resta de les coses troven el seu veritable ordre.
Aquest passatge de Lluc ens desvetlla per tal de ser deixebles autèntics de Jesús, comprenent
que la fe ens compromet, conscients del que implica viure segons l’Evangeli. Ens convida a no
fugir de les creus quotidianes, sinó a víure-les amb esperança, sabent que l’amor és força
transfiguradora. La proposta de Jesús és exigent, però porta a la vida plena que tots desitgem.
